Les Guilleries

El massís de Guilleries ocupa una extensió d’uns 580 km² a l’extrem septentrional de la Serralada Prelitoral i es troba delimitat per altres espais geogràfics ben definits com són el Collsacabra (al nord), la Plana de Vic (a l’oest) o la depressió tectònica de la Selva (a l’est). Cap al sud-oest, en canvi, es produeix un trànsit difús cap al massís del Montseny, amb el qual comparteix moltes característiques geogràfiques.

El territori és muntanyós, amb altituds que van des dels 40 m sobre el nivell del mar a l’extrem sud-oriental (a l’aiguabarreig de la riera de Santa Coloma amb la Tordera) fins als 1.202 m del cim de Sant Miquel de Solterra. A banda d’aquest cim hi ha un seguit d’altres elevacions que depassen els 1.000 m tot resseguint la divisòria d’aigües entre les valls del Ter i de la riera d’Osor: el turó del Faig Verd (1.187 m), la muntanya de la Coma (1.146 m), Sant Benet (1.147 m), Sant Gregori (1.094 m), etc. Destaquen també altres carenes importants com ara les de Santa Bàrbara, del Corb o de Roca Guillera (a la banda nord-oriental) o les de la Guàrdia, els Munts o Mondois (al sector nord-occidental).

Pel que fa a la hidrografia, el territori es divideix en dues grans conques: a la meitat nord la del Ter, que inclou un tram important d’aquest riu amb el sistema d’embassaments Sau-Susqueda-Pasteral i amb les rieres Major i d’Osor com a afluents principals; al sud la conca de la Tordera, amb les rieres de Santa Coloma i d’Arbúcies com a tributaris més importants.

Des del punt de vista dels materials que apareixen en superfície, a grans trets es poden destacar quatre grans tipologies:

• A bona part del territori hi afloren roques ígnies del Paleozoic superior (tons vermells i rosats del mapa), sobretot granodiorites i granits.
• Al sector nord-oriental hi apareixen sèries metamòrfiques derivades de materials sedimentaris del Paleozoic inferior (tons verdosos): pissarres, esquists, conglomerats, etc.
• A l’oest predominen els materials sedimentaris paleògens (tons ocre): conglomerats, gresos, calcàries, etc.
• Finalment, apareixen dipòsits sedimentaris quaternaris sobretot al llarg dels cursos fluvials (tons grisos), amb graves i sorres.

Fons cartogràfic: mapa geològic 1:1.000.000 de l’Instituto Geológico y Minero de España.

El territori abasta 26 municipis de dues comarques (la Selva i Osona), per bé que molt d’ells només hi inclouen una petita part del seu terme. Els municipis que hi tenen una extensió més gran són els de Sant Hilari Sacalm, Vilanova de Sau, Santa Coloma de Farners, Osor, Sant Feliu de Buixalleu, Susqueda, Riudarenes, Sant Sadurní d’Osormort, Arbúcies i Massanes, cascun d’ells amb més de 25 km² dins del massís.

Bona part de la població viu als nuclis urbans que se situen a la perifèria del massís: Amer, la Cellera de Ter, Anglès, Santa Coloma de Farners, Riudarenes, Arbúcies, Viladrau, Seva, Taradell, Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, etc. En canvi, l’interior acull petits pobles de menys de 1.000 habitants (Susqueda, Osor, Massanes, Sant Feliu de Buixalleu, Espinelves, Sant Sadurní d’Osormort, Vilanova de Sau, etc), excepció feta de Sant Hilari Sacalm que supera els 5.000.

Fons topogràfic: ContextMaps de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

A la part basal i també ascendint pels vessants més assolellats hi predominen formacions de caràcter mediterrani, sobretot alzinars (sovint amb roures), suredes i pinedes, amb brolles i alguns prats secs. A les obagues i a les cotes mitjanes i altes, en canvi, hi ha una dominància de boscos caducifolis (fagedes, rouredes, de perxades de castanyer i de plantacions de coníferes, amb retalls de landes i de prats. Les rieres acostumen a estar rivetejades per vernedes, mentre que als sots s’hi poden trobar avellanoses o altres boscos mixtos, i als rocams i esqueis hi apareixen comunitats rupícoles. Els conreus, els vivers de plantes llenyoses ornamentals, les pastures, els herbassars ruderals i altres comunitats antropitzades ocupen extensions petites, sobretot a la perifèria del massís i al voltant dels pobles i masos..

La flora de les Guilleries és un reflex d’aquesta varietat de condicions geogràfiques i ambientals i també de la seva història i de l’activitat humana al massís. Hi trobem tant espècies pròpies de la terra baixa mediterrània com d’altres d’afinitat eurosiberiana, així com plantes adaptades als ambients especials de ribera, rocosos, agrícoles, antròpics, etc. Tampoc hi falten els tàxons singulars, ja sigui pel seu interès biogeogràfic (endemismes, posicions extremes de distribució, etc.), per la seva raresa i interès de conservació, o per la seva arribada recent com a plantes al·lòctones.