ínula coniza
[Inula conyzae (Griess.) DC.]
· família: Asteraceae
· regió biogeogràfica: eurosiberiana
· forma biològica: hemicriptòfit (plantes herbàcies)
· hàbitat: vorades forestals humides, vores de pistes forestals
· rang altitudinal: 70 – 1100 m
Citacions bibliogràfiques (veure referències bibliogràfiques):
- Codina (1908) [Inula conyza DC.]: esta [la Cellera de Ter]; Osor.
- Llensa (1945) [Inula conyza D. C.]: [Hostalrich y su comarca (sense precisar localitat)].
- Bolòs (1959) [Inula conyza]: obac prop can Remilans.
- Lapraz (1962) [Inula conyza DC.]: à 7 Km au nord d’Hostalric.
- Pérez-Haase et al. (2013) [Inula conyza DC.]: Folgueroles: la font Trobada. Sant Julià de Vilatorta: puig l’Agulla; Cànoves, obaga del torrent de Cànoves; Puigsec, la Rompuda de Puigsec. Sant Sadurní d’Osormort: la Verneda de Sant Feliu; Can Faire; presa de Sau (Bolòs et al., 2007).
- Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya (dades inèdites, in BDBC) (2016) [Inula conyza (Griess.) DC.]: Vilanova de Sau, pont de Malafogassa; Vilanova de Sau, sota el Telèfon.
- Gesti (2020) [Inula conyzae (Griess.) DC.]: Santa Coloma de Farners: sector Guilleries.
- Gesti (2023) [Pentanema conyzae (Griess.) D. Gut. Larr., Santos-Vicente, Anderb., E. Rico & M. M. Mart. Ort.]: Guilleries orientals: sector riera d’Osor; sector riera de Santa Coloma; sector est.