serràtula tintòria
· família: Asteraceae
· regió biogeogràfica: eurosiberiana
· forma biològica: geòfit (plantes bulboses o rizomatoses)
· hàbitat: boscos caducifolis, vorades forestals humides
· rang altitudinal: 200 – 820 m
Citacions bibliogràfiques (veure referències bibliogràfiques):
- Vayreda (1879) [Serratula tinctoria L.]: Guillerías.
- Pérez Jiménez (1892) [Serratula tinctoria]: estación termal de San Hilario.
- Codina (1908) [Serratula tinctoria L.]: esta [la Cellera de Ter].
- Cadevall (1919-1931) [Serratula tinctoria L.]: S. Hilari, les Guillaries.
- Llensa (1945) [Serratula tinctoria L.]: Massanas.
- Font i Quer (1954) [Serratula tinctoria L.]: Maçanes.
- Bolòs (1959) [Serratula tinctoria]: Maçanes, rost d’en Tià.
- Vilar (1987) [Serratula tinctoria L.]: Maçanes; Hostalric.
- Pérez-Haase et al. (2017) [Serratula tinctoria L.]: Rupit i Pruit: Montdois, pla del Pendís.
- Gesti (2020) [Serratula tinctoria L.]: Santa Coloma de Farners: sector Guilleries.
- Gesti (2023) [Serratula tinctoria L.]: Guilleries orientals: sector riera d’Osor; sector riera de Santa Coloma; sector est.
