Melica minuta L. subsp. latifolia (Coss.) Valdes & Mateos

mèlica menuda

[M. major auct., non Sm.]

icon_targeta_100 · família: Poaceae

· regió biogeogràfica: mediterrània

· forma biològica: hemicriptòfit

· hàbitat: vorades forestals, matollars

· rang altitudinal: 60 – 730 m

Citacions bibliogràfiques (veure referències bibliogràfiques):

  • Vayreda (1879) [Melica major Sibth. et Sm.]: Guillerías.
  • Vayreda (1880) [Melica major Sibth.]: de Espinelbas […] á Monsoli […] en direccion de Tortadés.
  • Pérez Jiménez (1892) [Melica major]: estación termal de San Hilario.
  • Bolòs (1959) [Melica minuta ssp. major]: Riudarenes, turó al SW. de la riera de l’Esparra.
  • Vilar (1987) [Melica minuta L. subsp. major (Parl.) Trabut]: Maçanes.
  • Pérez-Haase et al. (2013) [Melica minuta L. subsp. major (Parl.) Trab.]: Vilanova de Sau: Mas Bancells; de Vallclara al Castell de Fogueres.
  • Pérez-Haase et al. (2017) [Melica minuta L. subsp. major (Parl.) Trab.]: Vilanova de Sau: de Vallclara al Castell de Fogueres.
  • Gesti (2020) [Melica minuta L.]: Santa Coloma de Farners: sector Guilleries.
  • Gesti (2023) [Melica minuta L. subsp. latifolia (Coss.) Valdes & Mateos]: Guilleries orientals: sector riera d’Osor; sector riera de Santa Coloma; sector est.