Serratula tinctoria L.

serràtula tintòria

icon_targeta_100 · família: Asteraceae

· regió biogeogràfica: eurosiberiana

· forma biològica: geòfit

· hàbitat: boscos caducifolis, vorades forestals humides

· rang altitudinal: 80 – 820 m

Citacions bibliogràfiques (veure referències bibliogràfiques):

  • Vayreda (1879) [Serratula tinctoria L.] – Guillerías.
  • Pérez Jiménez (1892) [Serratula tinctoria] – estación termal de San Hilario.
  • Codina (1908) [Serratula tinctoria L.] – esta [la Cellera de Ter].
  • Cadevall (1919-1931) [Serratula tinctoria L.] – S. Hilari, les Guillaries.
  • Llensa (1945) [Serratula tinctoria L.] – Massanas.
  • Font i Quer (1954) [Serratula tinctoria L.] – Maçanes.
  • Bolòs (1959) [Serratula tinctoria] – Maçanes, rost d’en Tià.
  • Vilar (1987) [Serratula tinctoria L.] – Maçanes; Hostalric.
  • Pérez-Haase et al. (2017) [Serratula tinctoria L.] – Rupit i Pruit: Montdois, pla del Pendís.
  • Gesti (2020) [Serratula tinctoria L.] – Santa Coloma de Farners: sector Guilleries.
  • Gesti (2023) [Serratula tinctoria L.] – Guilleries orientals: sector riera d’Osor; sector riera de Santa Coloma; sector est.
Etiquetes

Entrades relacionades