Samolus valerandi L.

enciamet de la Mare de Déu

icon_targeta_100 · família: Primulaceae

· regió biogeogràfica: pluriregional

· forma biològica: hemicriptòfit (plantes herbàcies)

· hàbitat: recs, cunetes, vores d’aigua

· rang altitudinal: 170 – 650 m

Citacions bibliogràfiques (veure referències bibliogràfiques):

  • Pérez Jiménez (1892) [Samolus valerandi]: estación termal de San Hilario.
  • Codina (1908) [Samolus valerandi L.]: esta [la Cellera de Ter].
  • Llensa (1945) [Samolus valerandi L.]: [Hostalrich y su comarca (sense precisar localitat)].
  • Vilar (1987) [Samolus valerandi L.]: font de Castanyet (Sta. Coloma) prop del poble; vessant de St. Pere, entre Riudarenes i Sta. Coloma.
  • Pérez-Haase et al. (2013) [Samolus valerandi L.]: Tavèrnoles: c. Can Llorenç; sota el coll de Terrades. Vilanova de Sau: presa de Sau.
  • Pérez-Haase et al. (2017) [Samolus valerandi L.]: Sant Hilari Sacalm: embassament de Susqueda: sota el puig Gallinàs.
  • Gesti (2020) [Samolus valerandi L.]: Santa Coloma de Farners: sector Guilleries.
  • Gesti (2023) [Samolus valerandi L.]: Guilleries orientals: sector riera de Santa Coloma; sector est.