verònica oficinal
· família: Plantaginaceae
· regió biogeogràfica: eurosiberiana
· forma biològica: camèfit
· hàbitat: vorades forestals humides, boscos caducifolis
· rang altitudinal: 80 – 1180 m
Citacions bibliogràfiques (veure referències bibliogràfiques):
- Pérez Jiménez (1892) [Veronica officinalis]: estación termal de San Hilario.
- Codina (1908) [Veronica officinalis L.]: [La Sellera y su comarca (sense precisar localitat)].
- Llensa (1945) [Veronica officinalis L.]: Les Rompudes (Massanas); Massanas: Roureda del Rost d’en Tià.
- Bolòs (1959) [Veronica officinalis]: obac prop can Remilans.
- Vilar (1987) [Veronica officinalis L.]: Maçanes.
- Pérez-Haase et al. (2013) [Veronica officinalis L.]: Sant Julià de Vilatorta: puig l’Agulla; el sot Fosc. Sant Sadurní d’Osormort: pista de Rifà a Montalt; c. del torrent de les Planes. Tavèrnoles: damunt el poble, bosc de Savassona. Vilanova de Sau: sobre Can Morgades, pujant a la canal de sota els Munts; les Fagedes; tram baix del sot de Balà; c. del Mas de la Pujada; de Vallclara al Castell de Fogueres.
- Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya (dades inèdites, in BDBC) (2016) [Veronica officinalis L.]: Rupit i Pruit, obaga del serrat de la Ballesta; Rupit i Pruit, santuari de Montdois; Vilanova de Sau, sota el Telèfon.
- Pérez-Haase et al. (2017) [Veronica officinalis L.]: Vilanova de Sau: de Vallclara al Castell de Fogueres.
- Gesti (2020) [Veronica officinalis L.]: Santa Coloma de Farners: sector Guilleries.
- Gesti (2023) [Veronica officinalis L.]: Guilleries orientals: sector riera d’Osor; sector riera de Santa Coloma; sector est.
