Tordylium maximum L.

tordili

icon_targeta_100 · família: Apiaceae

· regió biogeogràfica: eurosiberiana

· forma biològica: teròfit erecte

· hàbitat: herbassars ruderals

· rang altitudinal: 700 – 1020 m

Citacions bibliogràfiques (veure referències bibliogràfiques):

  • Costa (1864) [Tordylium maximum L.]: San Hilario.
  • Costa (1877) [Tordylium maximum L.]: San Hilario.
  • Vayreda (1880) [Tordylium maximum L.]: de Espinelbas […] á Monsoli […] en direccion de Tortadés.
  • Pérez Jiménez (1892) [Tordylium maximum]: estación termal de San Hilario.
  • Codina (1908) [Tordilium maximum L.]: San Hilario Sacalm.
  • Cadevall (1919-1931) [Tordylium maximum L.]: Hostalric, Montsolí.
  • Llensa (1945) [Tordylium maximum L.]: Hostalrich, en Pont dels gossos.
  • Vilar (1987) [Tordylium maximum L.]: Maçanes; rodalies de l’ermita de St. Argimon (Riudarenes).
  • Pérez-Haase et al. (2013) [Tordylium maximum L.]: Folgueroles: Puigcastellet. Sant Julià de Vilatorta: Sant Llorenç del Munt. Sant Sadurní d’Osormort: Sant Llorenç del Munt; Crivillers. Tavèrnoles: carretera de Sant Pere de Casserres, al peu de Sant Feliuet; torrent dels Munts, sota Coromines. Vilanova de Sau: sota Can Morgades; les Tallades; c. del Mas Francesc; entre Mas Bancells i Malafogassa; Collsesplanes; Castanyedell, la Sala.
  • Pérez-Haase et al. (2017) [Tordylium maximum L.]: Vilanova de Sau: entre Mas Bancells i Malafogassa.
  • Gesti (2023) [Tordylium maximum L.]: Anglès: Santa Bàrbara. Sant Hilari Sacalm: turó de la Cau.