Moenchia erecta (L.) G. Gaertn., B. Mey. & Scherb.

cerasti erecte

icon_targeta_100 · família: Caryophyllaceae

· regió biogeogràfica: pluriregional

· forma biològica: teròfit (plantes anuals)

· hàbitat: pradells terofítics, prats secs

· rang altitudinal: 110 – 580 m

Citacions bibliogràfiques (veure referències bibliogràfiques):

  • Vayreda (1879) [Cerastium glaucum Gren. octandrum Gr. G.]: Osor, la Sellera, Santa Coloma de Farnés.
  • Vayreda (1879) [Cerastium glaucum Gren. var. quaternellum Gr. G.]: Santas Creus, San Hilario, Monsoli, Vilanova de Sau.
  • Vayreda (1880) [Cerastium glaucum Gr. quaternellum Gr. G.]: S. Hilari Sacalm […] á Viladrau, atravesando el árido Pla de las Arenas.
  • Vayreda (1882) [Cerastium glaucum Gren. quaternellum Gr. G.]: Pla de las Arenas.
  • Pérez Jiménez (1892) [Cerastium graucum]: estación termal de San Hilario.
  • Codina (1908) [Cerastium manticum L. v. octandrum]: San Martin Sapresa.
  • Llensa (1945) [Cerastium quaternellum Fienzi]: huertas de Hostalrich.
  • Bolòs (1959) [Moenchia erecta]: entre Maçanes i Riudarenes, fons de la vall de can Colomer; Riudarenes, aiguabarreig rieres de l’Esparra i Santa Coloma.
  • Romo (1984) [Moenchia erecta]: Sant Feliu de Buixalleu; Sant Segimon.
  • Vilar (1987) [Moenchia erecta (L.) P. Gaertner subsp. erecta]: Maçanes.
  • Casas & Ninot (1996) [Moenchia erecta]: Tavèrnoles: castell de Savassona.
  • Pérez-Haase et al. (2013) [Moenchia erecta (L.) Gaertn.]: Sant Sadurní d’Osormort: c. Can Gall, pla del Forn; l’Espluga; els Terressos Roigs, entre Bojons i la Verneda de Sant Feliu. Vilanova de Sau: les Fagedes.
  • Pérez-Haase et al. (2017) [Moenchia erecta (L.) Gaertn.]: Rupit i Pruit: Montdois.
  • Gesti (2020) [Moenchia erecta (L.) G.Gaertn., B.Mey. & Scherb.]: Santa Coloma de Farners: sector Guilleries.
  • Gesti (2023) [Moenchia erecta (L.) G. Gaertn., B. Mey. & Scherb.]: Santa Coloma de Farners: Santa Victòria de Sauleda.