Melissa officinalis L.

tarongina

icon_targeta_100 · família: Lamiaceae

· regió biogeogràfica: tàxon introduït (conca mediterrània)

· forma biològica: hemicriptòfit

· hàbitat: vorades forestals humides, marges de camps, herbassars ruderals humits

· rang altitudinal: 60 – 990 m

Citacions bibliogràfiques (veure referències bibliogràfiques):

  • Vayreda (1879) [Melissa officinalis L.]: Monsoli, Susqueda, etc., las Guillerías.
  • Pérez Jiménez (1892) [Melissa officinalis]: estación termal de San Hilario.
  • Codina (1908) [Melissa officinalis L.]: [La Sellera y su comarca (sense precisar localitat)].
  • Sennen (1934) [Melissa officinalis]: vers S. Jacinto et la Bague.
  • Llensa (1945) [Melissa officinalis L.]: Rost de Sotamuralla, Bajada de Safanga (Hostalrich).
  • Vilar (1987) [Melissa officinalis L. subsp. officinalis]: Hostalric; Maçanes.
  • Pérez-Haase et al. (2013) [Melissa officinalis L. subsp. officinalis]: Folgueroles: cap al pla de les Cabres. Sant Julià de Vilatorta: Sant Llorenç del Munt. Sant Sadurní d’Osormort: Sant Llorenç del Munt, serrat del Vent; Sant Llorenç del Munt; Crivillers. Vilanova de Sau: c. la Pendissa; de Vallclara al Castell de Fogueres.
  • Pérez-Haase et al. (2017) [Melissa officinalis L. subsp. officinalis]: Vilanova de Sau: de Vallclara al Castell de Fogueres.
  • Gesti (2020) [Melissa officinalis L.]: Santa Coloma de Farners: sector Guilleries.
  • Gesti (2021) [Melissa officinalis L.]: Santa Coloma de Farners: sector Guilleries.
  • Gesti (2023) [Melissa officinalis L.]: Guilleries orientals: sector riera d’Osor; sector riera de Santa Coloma; sector est.