Ramonda myconi (L.) Rchb.

orella d’ós

icon_targeta_100 · família: Gesneriaceae

· regió biogeogràfica: pluriregional

· forma biològica: hemicriptòfit (plantes herbàcies)

· hàbitat: roques ombrívoles

· rang altitudinal: 190 – 1070 m

· observacions: subendemisme de Catalunya (un mínim del 50% de la seva àrea de distribució i/o població globals són dins de Catalunya)

Citacions bibliogràfiques (veure referències bibliogràfiques):

  • Pérez Jiménez (1892) [Ramonda pyrenaica]: estación termal de San Hilario.
  • Codina (1908) [Ramonda pyrenaica Rich.]: camino de Osor; Susqueda.
  • Blanco-Moreno et al. (2011) [Ramonda myconi (L.) Rchb.]: Valls de Sau.
  • Pérez-Haase et al. (2013) [Ramonda myconi (L.) Rchb.]: Tavèrnoles: pujant a la serra del castell de Savassona; sota Sant Feliuet; puig de Ter; coll de Terrades; c. el Raurell, turó de Casanova; c. de la font de Santa Margarida. Vilanova de Sau: canal al nord del castell Bernat; cingles de Vilanova, c. roca Falconera, sot de la Clota; presa de Sau; camí entre la Riba i Tavertet pel coll de Malla; tram final de la riera Major.
  • Pérez-Haase et al. (2017) [Ramonda myconi (L.) Reichenb.]: Vilanova de Sau: tram final de la riera Major.
  • Benito (dades inèdites, in BDBC) (2022) [Ramonda myconi (L.) Reichenb.]: Sau, parte baja del torrent de l’Aiguardent.
  • Gesti (2023) [Ramonda myconi (L.) Rchb.]: Guilleries orientals: sector riera d’Osor; sector est.